Questions
ayuda
option
My Daypo

ERASED TEST, YOU MAY BE INTERESTED ONH1 - 2

COMMENTS STATISTICS RECORDS
TAKE THE TEST
Title of test:
H1 - 2

Description:
Descripction 1

Author:
AG
(Other tests from this author)

Creation Date:
02/04/2021

Category:
Others

Number of questions: 57
Share the Test:
Facebook
Twitter
Whatsapp
Share the Test:
Facebook
Twitter
Whatsapp
Last comments
No comments about this test.
Content:
Qualsevol sistema de seguretat pública implica una policia concreta, concebuda d'una determinada manera i amb unes funcions precises, conseqüència, tot plegat de l'evolució història i de la realitat del moment. Vertader Fals.
La funció policial remet sempre al poder i a la manera com aquest poder es relaciona amb la seva societat. Vertader Fals.
De què depèn l'estructura policial? Organització econòmica i organització social Organització econòmica i organització política Organització econòmica, organització política i organització social Cap de les anteriors és correcta.
Quins són els elements que influeixen en el sistema de seguretat? Realitat del moment i evolució històrica Seguretat del moment i evolució històrica Poder i govern Realitat del moment i poder estatal.
A què remet la funció policial? Al poder Al govern Als ciutadans Cap de les anteriors és correcta.
La història de la policia resulta, doncs, la radiografia de la història concreta de... les poblacions les seves vicissituds les seves tensions les seves relacions implícites.
Quan neix Catalunya, entenent-la com a una entitat política més o menys cohesionada, desvinculada de qualsevol altre estructura de poder i reconeguda des de l'exterior? Època medieval Època antiga Època moderna Època contemporànea.
Quan es va produir la conquesta sarraïna? 711 732 812 898.
Quan es va produir la batalla de Poitiers? 732 711 812 816.
Quan es fona el primer pas de la creació de Catalunya? A finals del segle VIII, quan Carlemany vol crear una Marca Hispànica. A finals del segle VIII, quan el Casal de Barcelona vol crear una Marca Hispànica. A finals del segle VII, quan Carlemany vol crear una Marca Hispànica. A finals del segle VII, quan el Casal de Barcelona vol crear una Marca Hispànica.
Qui va signar la pau amb els musulmans, quedant delimitada la Catalunya Vella, a partir del 812? Carlemany Isabel II Pere el Conqueridor Cap de les anteriors és correcta.
Quan es va signar la pau amb els musulmans, quedant delimitada la Catalunya Vella? 711 732 812 819.
A partir de la creació de la Catalunya Vella, els ... posaven un comte a cada comptat i aquests eren independents uns dels altres. reis francs reis catòlics propis comtes Cap de les anteriors és correcta, no hi havia comptes.
Com es governaven els comtats, creats pels francs? Legitimisme Democràcia Cap de les anteriors és correcta.
El procés de desvinculació i independència política dels Comtats catalans es va donar per... Creació del legitimisme Trencament del legitimisme Importància del casal de Barcelona Trencament del casal de Barcelona.
Al segle X, el comtat de Barcelona (amb Girona i Osona) es consolidà com a nucli fort del qual s'anirà formant la Catalunya independent. Vertader Fals.
Quan es va produir la independència política de fet dels comtats catalans? Finals del segle X Finals del segle VIII Finals del segle IX Finals del segle XI.
Quan es va produir l'atac d'Almansur a la ciutat de Barcelona, fent que els comtes demanessin als reis francs per reclamar ajut militar? 985 711 988 999.
Quan es va trencar la vinculació amb els reis francs, iniciant-se la independència política de Catalunya? 985 988 1098 711.
Quins fenòmens històrics es produeixen durant els segles XI i XII? Consolidació de la societat feudal Transformació de Catalunya en una realitat política cohesionada Trencament dels vincles amb els reis francs Invasió per part dels Almogàvers.
Què caracteritza la societat feudal catalana dels segle XI i XII? Economia agrària Règim senyorial sobre un territori amb la servitud: adscripció forçosa i hereditària dels pagesos a la terra que cultiven Relacions feudo - vassallàtiques entre els privilegiats i la noblesa Economia cultivada.
La transformació de Catalunya en una realitat política cohesionada, durant els segles XI i XII ve donada per: Preeminència del casal de Barcelona. Conquesta de la Catalunya Nova (Balaguer 1105, repoblació de Tarragona 1129, Lleida 1149, Tortosa 1148 i Fraga 1149). Unió amb Aragó Unió amb França Conquesta de la Catalunya Vella (Balaguer 1105, repoblació de Tarragona 1129, Lleida 1149, Tortosa 1148 i Fraga 1149).
Amb qui es casa Ramon Berenguer IV al 1137? Peronella d'Aragó Isabel I Isabel II Cap de les anteriors és correcta.
Amb qui, i quan, es casa Peronella d'Aragó, creant-se així la corona Catalanoaragonesa? Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona l'any 1137 Ramon Berenguer V, comte de Barcelona l'any 1137 Ramon Berenguer IV, comte de Tarragona, l'any 1147 Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, l'any 1147.
Com va definir Vicens Vices Catalunya? "Redós", on es configuraran cultures pròpies i autòctones i "passadís" per on circularan tota mena de pobles vinguts de fora amb la seva cultura que configuraran l'especifitat de l'antiguitat a Catalunya. "Passadís", on es configuraran cultures pròpies i autòctones i "redós" per on circularan tota mena de pobles vinguts de fora amb la seva cultura que configuraran l'especifitat de l'antiguitat a Catalunya. Únicament com a "redós". Únicament com a "passadís".
Qui va ser el protagonista del inici de l'expansió catalana durant els segle XIII i XIV? Jaume I el Conqueridor (1213 - 1276) Jaume II el Conqueridor (1213 - 1276) Jaume III El Conqueridor (1213 - 1276) Cap de les anteriors és correcta (1213 - 1276).
Quan es va iniciar la conquesta de Mallorca? 1229 1213 1232 1238.
Quan es va iniciar i quan va ser la conquesta de València? 1232 i 1238 1229 i 1232 1232 i 1442 Cap de les anteriors és correcta.
Quins van ser els eixos de l'expansió catalana als segle XIII i XIV? Mediterrània Peninsular Oceànica França.
Quines van ser les causes de l'expansió catalana als segles XIII i XIV? Força política Creixement econòmic Feudalisme agrari Mercenaris disponibles.
Ordena el següent esquema clau per entendre l'història medieval i la formació d'entitats polítiques Origen_de_Catalunya_i_dels_regnes_peninsulars Territorialització_implica Fronteres Seguretat_del_poder_implica Formació_de_nous_poders_implica.
Quines són les institucions catalanes medievals? Corts Catalanes Diputació del General de Catalunya Govern municipal de Barcelona Generalitat.
Indica la/es correcta/es en referència a les Corts Catalanes: Tres braços: eclesiàstic, nobiliari o militar i reial o popular ciutats Serveix per fer concessió de donatius al rei; aprovació de nous impostos; plantejament de greuges; aprovar constitucions i lleis; fer peticions al sobirà. 3 diputats i 3 oïdors de comptes. Serveix per executar les decisions de les Corts; defensa de les constitucions; recaptació de tributs; cos de funcionaris propis. Govern de la ciutat. Executiu de 5 consellers i un consell de cent persones: el Consell de cent.
Indica la/es correcta/es en referència al govern municipal de Barcelona: Tres braços: eclesiàstic, nobiliari o militar i reial o popular ciutats Serveix per fer concessió de donatius al rei; aprovació de nous impostos; plantejament de greuges; aprovar constitucions i lleis; fer peticions al sobirà. 3 diputats i 3 oïdors de comptes. Serveix per executar les decisions de les Corts; defensa de les constitucions; recaptació de tributs; cos de funcionaris propis. Govern de la ciutat. Executiu de 5 consellers i un consell de cent persones: el Consell de cent.
Indica la/es correcta/es en referència a la Diputació del General de Catalunya: Tres braços: eclesiàstic, nobiliari o militar i reial o popular ciutats Serveix per fer concessió de donatius al rei; aprovació de nous impostos; plantejament de greuges; aprovar constitucions i lleis; fer peticions al sobirà. 3 diputats i 3 oïdors de comptes. Serveix per executar les decisions de les Corts; defensa de les constitucions; recaptació de tributs; cos de funcionaris propis. Govern de la ciutat. Executiu de 5 consellers i un consell de cent persones: el Consell de cent.
Què formava el Consell de Cent? Membres dels tres estaments de la ciutat: ciutadans honrats, mercaders i artesans i menestrals. Membres dels dos estaments de la ciutat: ciutadans honrats i menestrals. Membres dels tres estaments de la ciutat: ciutadans honrats, mercaders i artesans i nobles. Cap de les anteriors és correcta.
A la societat medieval, de què depengué el manteniment de l'ordre públic fonamentalment? De la defensa de la Pau i Treva De la utilització de determinades regalies, comptant amb la col·laboració de la població a través del sometent i del sagramental i amb l'auxili del aparell policial que representaven els oficials reials. Dels escassos contingents de tropa que els municipis posaven a disposició dels lloctinents Totes les anteriors són correctes.
En què consistia la pau i la treva? Prohibició de fer actes de guerra i cometre altres violències des de la posta de sol del dimecres fins a la posta de sol de dilluns durant l'Advent i la Quaresma, i durant la celebració de les festivitats religioses recollides en una llista, amb les corresponents vigílies i nits. Prohibició de fer actes de guerra i cometre altres violències des de la posta de sol del dimecres fins a la posta de sol de dilluns durant l'Advent i la Quaresma, i durant la celebració de les festivitats religioses recollides en una llista. Prohibició de fer actes de guerra i cometre altres violències des de la posta de sol del dijous fins a la posta de sol de dilluns durant l'Advent i la Quaresma, i durant la celebració de les festivitats religioses recollides en una llista, amb les corresponents vigílies i nits. Cap de les anteriors és correcta.
Qui s'encarregava de sancionar el trencament de la Treva? L'Església i era ratificat i garantit pel poder secular. Únicament l'Església. El govern i l'església, ratificant-se pel poder secular. Els militars, amb el recolzament de l'Església.
Què protegia la Pau? Les esglésies, permanentment, i el terreny que les envoltava fins a trenta passes (sagrera), els monestirs, els clergues i llurs possessions i a diferents persones. Les vídues, els pubills, els infants orfes i altres persones miserables i llurs béns, la ciutadania, homes de viles i la seva propietat, les vies públiques, els camins i les estrades i totes les persones que hi transitaven amb o sense mercaderies. Els rústecs o pagesos, les seves cases, els masos, les bèsties, els instruments de llaurar, els abellars, els colomers, els molins i els olivars. Totes les anteriors són correctes.
Durant l'època medieval la població mantenia l'ordre públic amb l'obligació general dels homes de perseguir i capturar malfactors. La manera de fer aquesta convocació, amb crits de "Via fora" o "Via fors" i repics de campana, donarem nom a la institució... Sometent Sagramental Malfactors Bandolers.
Quin nom rebia l'associació o concòrdia celebrada entre els habitants d'un mateix poble o pobles veïns per a la seva defensa i la preservació de la seguretat? Sometent Pau Treva Sagramental o sacramentale.
Quan va ser constituït el primer sagramental, en aprovar Jaume I de la Carta de comunió i amistat dels pobles del Pla del Llobregat? 1227 1237 1257 Cap de les anteriors és correcta.
Motius de la crisi a la Catalunya dels segles XVI i XVII: Crisi econòmica Crisi social Crisi política Crisi agrària Crisi feudal.
En què dividim la crisi social catalana dels segles XIV i XV? Crisi demogràfica (Pesta Negra i Crisi de subsistència) Crisi agrícola (davallada de la producció agrícola i despoblament del camp) Crisi comercial (paralització del comerç pel canvi de rutes: els portuguesos van a l'Àsia a través de les costes africanes i Castella descobreix Amèrica). Crisi al camp (enfrontament entre senyors i pagesos pels "mals usos" a conseqüència del despoblament del camp) Crisi a la ciutat (crisi comercial que deriva en atur a les ciutats) Lluita dins les institucions (com les Corts o el Consell de Cent i Guerra Civil en temps del rei Joan II) Crisi de la monarquia (canvi de dinastia i marxa de la monarquia).
En què dividim la crisi política catalana dels segles XIV i XV? Crisi demogràfica (Pesta Negra i Crisi de subsistència) Crisi agrícola (davallada de la producció agrícola i despoblament del camp) Crisi comercial (paralització del comerç pel canvi de rutes: els portuguesos van a l'Àsia a través de les costes africanes i Castella descobreix Amèrica). Crisi al camp (enfrontament entre senyors i pagesos pels "mals usos" a conseqüència del despoblament del camp) Crisi a la ciutat (crisi comercial que deriva en atur a les ciutats) Lluita dins les institucions (com les Corts o el Consell de Cent i Guerra Civil en temps del rei Joan II) Crisi de la monarquia (canvi de dinastia i marxa de la monarquia).
En què dividim la crisi econòmica catalana dels segles XIV i XV? Crisi demogràfica (Pesta Negra i Crisi de subsistència) Crisi agrícola (davallada de la producció agrícola i despoblament del camp) Crisi comercial (paralització del comerç pel canvi de rutes: els portuguesos van a l'Àsia a través de les costes africanes i Castella descobreix Amèrica). Crisi al camp (enfrontament entre senyors i pagesos pels "mals usos" a conseqüència del despoblament del camp) Crisi a la ciutat (crisi comercial que deriva en atur a les ciutats) Lluita dins les institucions (com les Corts o el Consell de Cent i Guerra Civil en temps del rei Joan II) Crisi de la monarquia (canvi de dinastia i marxa de la monarquia).
Quan va morir Martí l'Humà? 1410 1400 1414 1415.
Al bandolerisme hi podem trobar la visió mítica i la història real. Indica, dels següents, quin correspon a la història real: Personatges valerosos que robaven als rics per donar-ho als pobres. Lluitadors contra l'autoritarisme i la barbàrie de reis i governants corruptes. Partides armades dedicades al pillatge. Vivien en zones boscoses de Catalunya. Noblesa petita arruïnada. Protegits de senyors. Catalunya era una zona molt perillosa.
Al bandolerisme hi podem trobar la visió mítica i la història real. Indica, dels següents, quin correspon a la visió mítica: Personatges valerosos que robaven als rics per donar-ho als pobres. Lluitadors contra l'autoritarisme i la barbàrie de reis i governants corruptes. Partides armades dedicades al pillatge. Vivien en zones boscoses de Catalunya. Noblesa petita arruïnada. Protegits de senyors. Catalunya era una zona molt perillosa.
Durant quins segles Catalunya era considerada una zona molt perillosa? XVI i XVII XV i XVI X i XI XVII i XVIII.
Quin va ser l'últim rei de la casa de Barcelona? Martí l'Humà Jaume II el Conqueridor Martí I el Conqueridor Ramon Berenguer IV.
Què va forçar la mort de Martí l'Humà? El Compromís de Casp, el 1412, en què s'elegí Ferran d'Antequera com a rei de la corona d'Aragó. El Compromís de Casp, el 1410, en què s'elegí Ferran d'Antequera com a rei de la corona d'Aragó. El Compromís de Versalles, el 1410, en què s'elegí Ferran d'Antequera com a rei de la corona d'Aragó. El Compromís de Versalles, el 1412, en què s'elegí Ferran d'Antequera com a rei de la corona d'Aragó.
Qui es va casar amb la reina Isabel de Castella, nét de Ferran d'Antequera? Ferran II Ferran I Ferran III Ferran IV.
On tenia la monarquia hispànica el centre polític, on residia el rei i la cort? Castella Toledo Madrid Barcelona.
Dels següents, qui/n va/n ser bandolers de gran fama? Joan Serrallonga Perot Rocaguinarda Joan Rocaguinarda Perot Serrallonga.
Quan va desaparèixer, gradualment, el bandolerisme? S. XVII S. XVIII S. XVI S. XV.
Report abuse Consent Terms of use