option
Questions
ayuda
daypo
search.php

Examen 22 curas

COMMENTS STATISTICS RECORDS
TAKE THE TEST
Title of test:
Examen 22 curas

Description:
Examen 22 curas

Creation Date: 2026/01/17

Category: Others

Number of questions: 50

Rating:(0)
Share the Test:
Nuevo ComentarioNuevo Comentario
New Comment
NO RECORDS
Content:

En relació al balanç hídric, marca l’afirmació correcta: És la relació entre les entrades i sortides o pèrdues corporals de líquids/24 hores, i el resultat obtingut pot ser un valor positiu o negatiu. És la relació entre les entrades i sortides o pèrdues corporals de líquids/24 hores, i el resultat obtingut és sempre un valor negatiu. És la relació entre les entrades i sortides o pèrdues corporals de líquids/24 hores, i el resultat obtingut pot ser de valor 0. És la relació entre les entrades i sortides o pèrdues corporals de líquids/24 hores, i el resultat obtingut és sempre un valor positiu. a i c són correctes.

En relació a seroteràpia, les solucions d’elecció per aconseguir l’expansió intravascular són: Solucions salines. Solucions glucosades. Solucions glucosalines. Solucions de Hidroxietilalmidó. Totes les anteriors.

La Sofia és una noia intervinguda d’una apendicectomia. El cirurgià realitza la següent prescripció farmacològica: Dexketoprofeno 25mg ev/8h, Paracetemol 1gr ev/8h i Tramadol 100 mg de rescat. Quina pauta creus que és la més correcta : Paracetamol 1gr a les 8h- Dexketoprofeno 25mg a les 16h- Tramadol 100 mg a les 24h segons EVA. Paracetamol 1gr a les 8h- Dexketoprofeno 25mg a les 12h- Tramadol 100 mg a les 16h. Paracetamol 1gr a les 8h- Dexketoprofeno 25mg a les 12h- Paracetamol 1gr a les 16h- Dexketoprofeno 25mg a les 20h. Tramadol 100 mg segons EVA. Dexketoprofeno 25mg a les 8h- Paracetamol 1gr a les 12h- Dexketoprofeno 25mg a les 16h- Paracetamol 1gr a les 20h. Tramadol 100 mg segons EVA. c i d són correctes.

Poden aparèixer complicacions respiratòries secundàries al dolor postoperatori mal controlat. Destaca: La reducció de la Capacitat Funcional Respiratòria, disfunció que comença a les 16 hores post quirúrgiques i és màxima a les 24-48 hores. Puede salir este o las otras complicaciones. La reducció de la Capacitat Funcional Respiratòria, disfunció que comença a les 24 hores post quirúrgiques i és màxima a les 48 hores. La reducció de la Capacitat Funcional Respiratòria, disfunció que comença a les 16 hores post quirúrgiques i és màxima a les 72hores. La reducció de la Capacitat Funcional Respiratòria, disfunció que comença a les 16 hores post quirúrgiques i és màxima a les 72 hores. La reducció de la Capacitat Funcional Respiratòria, disfunció que comença immediatament després de finalitzar la intervenció quirúrgica i és màxima a les 24-48 hores.

Tractament farmacològic d’elecció per el tractament del dolor crònic: Valoració del dolor mitjançant escala EVA i administrar paracetamol com a primera opció combinat amb altres fàrmacs. Valoració del dolor mitjançant escala EVA i administrar AINE com a primera opció combinat amb altres fàrmacs. Valoració del dolor mitjançant escala EVA i administrar oxicodona combinat amb altres fàrmacs. Valoració del dolor mitjançant escala EVA i administrar fentanilo combinat amb altres fàrmacs. c i d són correctes.

Quin o quins antisèptics es poden utilitzar per realitzar les cures dels pins d’un fixador extern: Aplicarem clorhexidina alcohòlica. Aplicarem clorhexidina aquosa. Aplicarem iode. Aplicarem Alcohol iodat. Totes les anteriors són certes.

Una fractura diafisària afecta a: A l’extrem proximal de l’os afectat. A l’extrem distal de l’os afectat. L’articulació de l’os afectat. La porció mitja de l’os afectat. A l’extrem proximal i distal de l’os afectat.

La Teresa és una noia que ha vingut a urgències per dolor molt intens al peu després de haverse fet una torçada. Se li realitzen diferents proves diagnòstiques i és diagnosticat d’una fractura de la base del 5è metatarsià del peu dret. Cal immobilitzar l’extremitat amb una fèrula de guix. Quines mesures ha d’adoptar infermeria en el moment de col·locar-li: Cal protegir la pell amb bena tubular, aplicar bena de cotó, mullar la fèrula confeccionada de 5-7 capes i fixar-la a l’extremitat amb bena elàstica ben ajustada, sense arrugues ni plecs. Cal protegir la pell amb bena tubular, aplicar bena de cotó, mullar la fèrula confeccionada de 15-20 capes i fixar-la a l’extremitat amb bena elàstica ben ajustada, sense arrugues ni plecs. Puede salir. Cal protegir la pell amb bena elàstica, mullar la fèrula confeccionada de 5-7 capes i fixarla a l’extremitat amb bena elàstica, ben ajustada, sense arrugues ni plecs. Cal protegir la pell amb bena tubular, aplicar bena de cotó, mullar la fèrula confeccionada de 15- 20 capes i fixar-la a l’extremitat amb bena elàstica sense ajustar-la bé, perquè no la noti molt subjecta. Cal protegir la pell amb bena tubular, aplicar bena de cotó, mullar la fèrula confeccionada de 10- 15 capes i fixar-la a l’extremitat amb bena elàstica tal com s’adapti a l’extremitat, encara que hi hagin arrugues o plecs en la fèrul.la.

En relació als diferents sistemes de fixació d’una fractura, marca la resposta correcta: La osteotaxi és un sistema de fixació externa que està indicada davant fractures comminutes. La osteosíntesi és un sistema de fixació externa que està indicada davant fractures comminutes. La osteotaxi és un sistema de fixació interna que està indicada davant fractures comminutes. La osteosíntesi és un sistema de fixació externa que està indicada davant fractures inestables. La osteotaxi és un sistema de fixació externa que està indicada davant fractures estables.

El sistema de tracció cutània es defineix com: L’aplicació d’una força longitudinal mitjançant una subjecció cutània amb dues tires adhesives, embenat i amb un pes de 7kg. L’aplicació d’una força longitudinal directament a l’esquelet, mitjançant claus que s’insereixen a l’ós, travessant-lo i amb un pes de 7kg. L’aplicació d’una força longitudinal directament a l’esquelet, mitjançant claus que s’insereixen a l’ós, travessant-lo i amb un pes de 3kg. L’aplicació una força longitudinal mitjançant una subjecció cutània amb dues tires adhesives, embenat i l’aplicació d’un pes de 3kg. L’aplicació d’una força longitudinal mitjançant dues tires adhesives, embenat i uns claus que s’insereixen a l’ós, travessant-lo, i amb un pes de 7kg.

Davant un usuari al que li han col·locat una artroplàstia de maluc, quin pla de cures consideres correcte en relació a la mobilització: Evitar flexió maluc més de 90 graus, vestir-se assegut començant per l’extremitat no intervinguda. Evitar flexió maluc més de 90 graus, vestir-se assegut i per desvestir-se, treure’s roba extremitat intervinguda en primer lloc. Evitar flexió maluc més de 90 graus, vestir-se assegut començant per l’extremitat no intervinguda i utilitzar el WC aixecat. Evitar flexió maluc més de 90 graus, vestir-se assegut començant per l’extremitat intervinguda i utilitzar el WC aixecat. Evitar flexió maluc més de 30 graus, vestir-se assegut començant per l’extremitat intervinguda, per desvestir-se, treure’s roba extremitat no intervinguda en primer lloc i utilitzar el WC aixecat.

Per fer un ECG de 12 derivacions cal. Col·locar quatre elèctrodes a les extremitats i sis precordials. Col·locar sis elèctrodes a les extremitats i sis precordials. Col·locar dotze elèctrodes precordials. Col·locar sis elèctrodes a les extremitats i quatre precordials. Col·locar quatre elèctrodes a les extremitats i vuit precordials.

De les següents derivacions del ECG, quines són les monopolars: aVR, aVF, aVL, D1, D2, I D3. V1, V2, V3, V4, V5, V6, D1, D2, D3. V1, V2, V3, D1, D2, D3, aVR, aVL, aVF. aVR, aVL, aVF, V1, V2, V3, V4, V5, V6. V1, V2, V3, V4, V5, V6, aVR, aVF, aVL, D1, D2, D3.

El segment PR d’un ECG reflexa: La despolarització auricular. La despolarització ventricular. Temps que triga la senyal per passar del nòdul AV als ventricles PR. Temps entre despolarització i la repolarització ventricular. La repolarització auricular.

Quina és l’actuació infermera més correcta que cal desenvolupa en el moment en que arriba un usuari al servei d’urgències amb dispnea i dolor toràcic amb sospita que és d’origen cardíac: Anamnesi, exploració física, valoració constants vitals, realització analítica, RX de tòrax i administració d’oxigen. Anamnesi, exploració física, valoració constants vitals, realització analítica, gasometria i administració d’oxigen. Anamnesi, exploració física, valoració constants vitals, realització ECG als quinze minuts d’haver arribat, realització analítica i gasometria. Anamnesi, exploració física, valoració constants vitals, realització ECG als 8 minuts d’haver arribat, realització analítica i gasometria. Puede salir este o los otros, como los edemes, esta respuesta es del plan de cuidados. Capa de les anteriors.

Quins són els enzims cardíacs que cal valorar per arribar al diagnòstic d’un IAM: LDH, Troponina i Sodi. CPK-MB, LDH i Troponina. CPK-BB, Troponina i Potassi. CPK-MB, LDH i Sodi. CPK-BB, LDH i Troponina.

Quina de les següents opcions és una contraindicació absoluta per a la realització d’una ergometria: HTA. Valvulopatia moderada. Diabetis mal controlada. Extrasístoles ventriculars freqüents. Embòlia pulmonar.

La finalitat o objectiu d’una angioplàstia és: La introducció d’un catèter amb baló per la injecció de contrast a una coronària per visualitzar la lesió que presenta. La introducció d’un catèter amb un baló per permeabilitzar l’àrea estenòtica de la artèria coronària afectada. La introducció d’un catèter amb un baló i un Stent per permeabilitzar l’àrea estenòtica de la artèria coronària afectada. La introducció d’un catèter amb baló per la injecció de contrast al ventricle per visualitzar la lesió que presenta. b i c són correctes.

A la Laia li han realitzat una angioplàstia, l’accés ha sigut per l’artèria radial, en el pla de cures post-procediment destaca: El temps d’hemostàsia local es realitza amb un embenat compressiu durant 1- 2 hores. El temps hemostàsia local es realitza amb un embenat compressiu durant 3- 4 hores. Posicionar a la Laia en decúbit supí, amb el capçal lleugerament aixecat, no més de 30° durant 12h. Repòs absolut 48-72h. Totes les anteriors són certes.

En relació al tractament d’una ulcera corneal es necessari, marca la falsa: L’administració d'antibiòtics tòpics per prevenir la infecció. L’administració de corticoides tòpics per disminuir la inflamació. L’administració de llàgrimes artificials per hidratar l’ull. L’administració tòpica de pomada epitelitzant. L’administració de sèrum fisiològic per hidratar l’ull.

Es defineix queratitis com: Inflamació de la còrnia. Inflamació del teixit conjuntival. Inflamació de les parpelles. Inflamació del llagrimall. Inflamació de l’esclera.

Dintre del pla de cures a una persona que ha sofert un traumatisme ocular per un agent químic de tipus alcalí, cal destacar com a primera acció a fer en el mateix lloc de l’accident: Irrigació immediata de l'ull afectat amb sèrum fisiològic un mínim de 5 minuts. Irrigació immediata de l'ull afectat amb ringer lactat un mínim de 5 minuts. Irrigació immediata de l'ull afectat amb aigua abundant durant un mínim de 15-30 minuts. Oclusió ocular per protegir l’ull de la llum. Irrigació immediata de l'ull afectat amb ringer lactat un mínim de 15 minuts.

En el procediment d’administració de medicació oftàlmica en gotes: Cal administrar les gotes a la zona central de l’ull per afavorir la seva màxima absorció i tancar l’ull. Cal administrar les gotes al sac conjuntival de l’ull per afavorir la seva màxima absorció i tancar l’ull. Cal administrar les gotes al sac conjuntival de l’ull per afavorir la seva màxima absorció i fer massatge. Cal administrar les gotes al sac conjuntival i a la zona central de l’ull per afavorir la seva màxima absorció i tancar l’ull. Cal administrar les gotes al sac conjuntival i a la zona central de l’ull per afavorir la seva màxima absorció i fer massatge.

Un hiposfagma és: Hemorràgia subconjuntival a la porció anterior de l'ull, per sota de la conjuntiva. Hemorràgia a la cambra anterior de l'ull (l'espai ple de líquid situat entre la còrnia transparent i l'iris acolorit. Contracció de la parpella que impedeix la seva obertura. Infecció subconjuntival de l'ull. Inflamació subconjuntival de l'ull.

Les femtes que surten de l’estoma d’una persona a la que se li ha realitzat una colostomia sigmoide són: Femtes semi líquides i molt irritants. Femtes pastoses i irritants. Femtes pastoses i no irritants. Femtes sòlides i irritants. Femtes sòlides i no irritants.

La varicel·la és una malaltia que es transmet per via: Respiratòria. Vertical. Sanguínia. Oftàlmica. Cap de les anteriors és correcta.

Les dones portadores del VIH amb una càrrega viral indetectable: Poden transmetre el VIH a les seves parelles sexuals. No poden transmetre el VIH a les seves parelles sexuals Porque han llevado una adherència retroviral y han suprimido la carga viral, como minimo 6 meses puede no transmitir el VIH. Poden transmetre el VIH si hi ha intercanvi de xeringues. Poden transmetre el VIH si comparteixen raspalls de dents amb les seves parelles. Cap de les anteriors és correcta.

El col·lectiu més susceptible de contraure el VIH és: Dones que tenen sexe amb altres dones. Homes bisexuals. Dones heterosexuals. Homes que tenen sexe amb homes. Adolescents de qualsevol sexe.

Durant l’entrevista clínica amb un home de 25 anys, aquest refereix des de fa 7 dies molèsties a la uretra, inflamació del gland, dolor als testicles i des del dia anterior secreció de pus pel penis. Davant aquest quadre s’ha de sospitar: Infecció per Chlamydia trachomatis. Infecció per Neisseria gonorrhoeae. Infecció per Treponema pallidum. Infecció per virus papil·loma humà. Cap de les anteriors és correcta.

Els valors de normalitat de la gasometria arterial per al pH són de: 7.35 – 7.45. 7.25 – 7.35. 6.75 – 6.95. 7.45 – 7.55. 7.75 – 7.85.

Quins dels següents aspectes no alteren la oximetria?. Pigmentació de la pell. Febre. Perfusió perifèrica disminuïda. Augment de la tensió arterial. Presencia de carboxihemoglobina (COHb).

Un esput de color verdós o groguenc dens és indicatiu de: Silicosi. Edema pulmonar. Normalitat. Infecció bacteriana. Pneumònia pneumocòccica.

Una característica molt habitual del pacient amb bronquitis crònica és: Cor pulmonale. Infeccions. Expectoració abundant. Tiratge intercostal. Roncus i sibilàncies.

Quina de les següents afirmacions és correcta: Els pacients classificats com a GOLD 4 són els més lleus. Els pacients classificats com a GOLD 3 es consideren molt greus. Els pacients classificats com a GOLD 1 són els més greus. Els pacients classificats com a GOLD 2 es consideren moderats. Els pacients classificats com a GOLD 4 no requereixen tractament.

La presència de sang i aire a la cavitat pleural es denomina. Pneumotòrax. Hemotòrax. Empiema. Hemopneumotòrax. Pneumotaponament.

El bacil de Koch és el causant de: Febre groga. Tuberculosi. Pneumonitis. Pneumònia adquirida a la comunitat. Insuficiència respiratòria hipercàpnica.

Quina de les següents insulines no és translúcida (o transparente)?. Insulina regular. Insulina NPH. Insulina Glargina. Insulina Detemir. Insulina Degludec.

La causa més freqüent d’hipotiroïdisme és: Malaltia de Graves-Basedow hipertiriodismo. Malaltia de Hashimoto. Malalta de Hungtinton. Malaltia de Paget. Malaltia de Lyme.

Consulta dona de 58 anys per molèsties gàstriques, consumidora d’alcohol de forma habitual i tabaquisme. Indica que en els darrers 15 dies les deposicions s’han tornat de color negre fosc, no pren cap medicació. Davant aquestes dades, la sospita és: Hemorràgia digestiva alta. Hemorràgia digestiva baixa. Restrenyiment crònic. Malaltia de Crhon. Hepatopatia alcohòlica.

L’escala de Bristol valora: La consistència de l’exsudat transpulmonar. Els efectes dels broncodilatadors. La consistència de la femta. La qualitat de vida dels pacients amb Hepatitis C. Cap de les anteriors és correcta.

Quina de les següents situacions NO és una contraindicació absoluta per realitzar un endoscòpia digestiva?. Xoc. Infart agut de miocardi. Peritonitis. Colitis fulminant. Diverticulitis.

Quina de les següents és una contraindicació per al sondatge nasogàstric?. Esòfag de Barrett. Traumatisme cranioencefàlic. Ingesta de càustics. Traumatisme abdominal. Síndrome compartimental.

El principal símptoma de la escabiosi (SARNA) és: Màcula eritematosa. Pirosi. Prurit. Edema interdigital. Cap de les anteriors és correcta.

Quina és l’actitud terapèutica en referència a les ferides provocades per mossegada de gos: Sutura amb seda doble 00. Sutura amb punts d’aproximació (tipus paper). Deixar-les cicatritzar per segona intenció. Sutura només de les que afecten a articulacions, la resta no. Cap de les anteriors és correcta.

El tractament denominat PrEP (emtricitabina + tenofovir) s’utilitza: Per a tractar pacients afectats d’hepatitis C. Per a prevenir la transmissió de l’hepatitis A. Per a tractar a pacients amb VIH en la fase de primoinfecció. Per a prevenir la transmissió del VIH. Com a tractament d’emergència post-exposició al VIH, durant les primeres 72 hores.

Com a norma general en la teràpia inhalatòria, quants segons s’ha de mantenir el fàrmac a l’interior de l’aparell respiratori?. 10 segons. 15 segons. El màxim de temps possible. Depèn de l’edat del pacient. Amb 5 segons és suficient.

Quin dels següents dispositius és d’alt flux?. Mascareta amb reservori. Mascareta tipus venturi. Ulleres nasals alt flux (ONAF). Ulleres nasals. Mascareta simple.

Les cicatrius que apareixen com a conseqüència d’un excés de col·lagen en la zona de la ferida es denominen: Queloides. Igual que por exceso de colageno, però, se extiende mas allà de la zona. Cicatrius hipertròfiques. Cicatrius atròfiques. Escarotomies. Cap de les anteriors és correcta.

En l’estadi IV de les nafres per pressió trobem: Pèrdua de teixit complerta amb exposició d’ossos, tendons o músculs. Pèrdua del gruix total de teixit, el teixit subcutani pot estar exposat. Pèrdua parcial del gruix de la dermis. Pèrdua parcial del gruix de la dermis. Cap de les anteriors és correcta.

Quina de les següents NO és una contraindicació de la teràpia VAC?. Infecció no resolta. Exposició d’òrgans o vasos sanguinis. Ús crònic de corticosteroides. Presència de teixit revitalitzat. Al·lèrgia a l’adhesiu.

Report abuse